divendres, 10 de setembre del 2010

Filet de porc al Pedro Ximenez

Esteu de sort, companys/es cuiners/cuineres, que no us he oblidat.
Per les festes del Santíssim Crist de L'Alcora, cada dia feiem el berenar un de la penya. Jo vaig fer medallons de porc al Pedro Ximénez.
Ací va la recepta:

Sofregeixes els medallons a foc fort amb abundant oli calent per tapar els poros.
Quan agafa coloret, els cubreixes de vi Pedro Ximenez. Jo vaig fer servir aquest del Consum.




Esperes que comence la ebullició i baixes el foc al minim.
El deixes reduir fins que perga el alcohol i ja no faci gusta a vi. Ves provant i rectificant de sal i pebre. Amb una olla normal vaig estar unes 2 hores. Amb una exprés, 3/4 d'hora.
 Important, deixar reduir el vi.
Com a guarnició, unes cebetes de l'hort del meu sogre que son xicotetes , com a nous. Fregidetes a foc fort un poquet, i quan fan olor a ceba fregida, baixar el foc i a poc a poc, pegant-li voltetes per que no es creme i facin per dins.

Esta molt bo, però crec que quedaria millor fer-ho amb galtes de porc,  perquè tenen més gelatina i queden més tendres i saboroses.
Proveu-ho i ja em contestareu.

Amb ceba caramelitjada també quedaria bé, si us agrada la barreja de sabors dolços i salats, clar.
Jo el maridaria amb un vi negre, jove i fresquet, encara que per a gustos, els colors.
Ja em direu. 


Per cert, vull fer peus de porc estofadets. Algun suggeriment?

divendres, 3 de setembre del 2010

Primeres impresions.

El dia 1 de setembre hem començat en el nou centre. Ja sabeu,  el centre penitenciari.
Aquestos tres dies han estat molt interessants i enriquidors.
Entrar allà és com entrar en un univers paral·lel. El sistema de valors, la forma de tractar-se,...
Hem visitat alguns mòduls. Huí hem estat en el mòdul UTE , on estan els interns que s'estan desintoxicant.
En cada visita, al entrar en el mòdul, mentre esperem que ens obriguen la porta de seguretat,  els interns que se n'adonen de que algú nou va a entrar venen ràpidament a la porta a veure qui va a entrar. Després ens fan un passeig per les instal·lacions, ens expliquen que fan i al final un poc de la seua vida.
Crec que a banda d'ensenyar alguna coseta -espere que sí- farem com una mena de confessors.
Ja veurem com va la cosa.

dilluns, 30 d’agost del 2010

"El retorn."

Hola a tot el món.
Perdoneu que haja tingut el blog abandonat aquestos últims mesos. Aquest final de curs ha estat una miqueta carregat d'emocions.

  • La primera va estar que m'han concedit la plaça definitiva. Fins aquí molt bé. però resulta que me l'han donat en Rojales, prop de la frontera de Múrcia. Ací teniu la ruta  per veure lo "propet" que està de ma casa. "Només a 329 km."


Ver mapa más grande

  • La següent emoció va ser la comisió de servici. Al final m'han concedit una comisió en el centre penitenciari d'Albocàcer. Millor allí que no a 326 km de casa. Ja veurem com va la cosa

Com podeu veure, ha estat un final de curs intens. La veritat és que amb la destinació dels curs vinent, he tingut conya tot l'estiu. Al final de curs ja vorem que tal va la cosa. Espere que bé. No està de més una nova experiència.

En quan a les receptes de cuina, aquest any estarà la cosa complicada, perquè crec que l'horarí no em permetrà fer el dinar a casa, i no podré ni provar ni innovar res. Ho intentaré, però ja veurem.
Bé, seguirem informant.

dimecres, 7 d’abril del 2010

Viatge a Barcelona.

Bé. Ja tenim l'equipatge preparat. Demá tots cap a Barcelona!!!!
Ja voreu la foto de l'equipatge. Anem tres persones, Marisol, la nostra filla Mar de 19 mesos i jo.
Quina quantitat d'equipatge creieu que es necessita per quatre dies (tres nits)?

dilluns, 5 d’abril del 2010

Nou comptador de visites.

Hola de nou. He afegit un nou comptador de visites, perquè és més complet que l'anterior. El feia servir en les altres meues pàgines, però se m'havia oblidat. El provarem en el blog, a veure que tal.

dissabte, 3 d’abril del 2010

Truita fantàstica de carxofes

Seguint amb la línia gastronòmica vulls donar-vos un suggeriment per millorar, si és possible, la truita de carxofes.
 La primera cosa, com us podeu imaginar, ingredients de1ª. Carxofes de Benicarló i ous de les gallines que cria mon pare.
Els ous molt ben batuts. Jo separe el rovell de la clara i aquesta la puje un poc a punt de neu (no del tot, però que quedi esponjosa).
Després afegeixo un poquet de ceba tendra, espàrrecs i/o alls tendres de l'hortet ecològic del meu sogre.
Per acabar art torero per girar-la i a sopar.
Boníííííísima! Encara que sone raret, soc un gran "tortillero"

Per si no queda clar ací teniu unes instantànies de "La truita".


Ja em comentareu que tal. Si teniu algun suggerimet, ja sabeu, al comentari i la publicarem. 

divendres, 2 d’abril del 2010

Torremundo

Aques excursió també tenia jo ganes de fer-la.
Aquell dia, matinet, matinet, allí arribarem els tres. Llàstima del dia, que estava coberti no hi havia massa bona vista. A més a més, pareixia que anava a plore.
Però com que som molt valents allí arribàrem tots tres.

El mapa de Google Maps:

Ver mapa más grande
 I les fotos, per suposat.




Salt del cavall


Per fi hem pogut anar al Salt del Cavall, en Araia. Ací teniu un enllaç a Google Maps per si esteu interesats en anar allí.


Ver mapa más grande

Les coordenades són:
40º05'05.76'' N   0º16'39.50'' O (según Google Earth).
Varem matinar. Amb el cotxe ens arribarem a Araia, i després de 20' passejant arrribarem al barranc. Després a l'esquerra i barranc amunt. El lloc és molt bonic. Apareix un paissatje diferent al que hi ha al voltant. De fet hi ha una microreserva de flora.
En aquest ENLLAÇ podeu trobar una explicació del nom i un xicotet reportatge que va eixir en una revista d'escalada.  (És un document pdf).
I ací teniu unes fots que ferem aquell dia. Realment val la pena l'excursió. És  molt entretinguda, hi ha moltes penyes per pujar com les cabres.

Un dels talls del Sal del cavall

Ací el meu amic

Ací jo. Llàstima del contrallum.

Una part de la ruta.

Retornada

Hola de nou, companys!
Disculpeu-me per l'abandonament del blog. Entre les avaluacions, el curset de servidors linux que estic fent i l'anglés de l'Escola d'Idiomes, he estat una miqueta embolicat. Però ja estic ací de nou i  tinc unes quantes cosetes que contar-vos.

Anem per ordre. Vaig a contar-les per separat per tal que apareguen com entrades individuals i siga més fàcil fer una cerca després. Tinc una eixideta amb un company al "Salt del cavall"en Araia i algunt plat nou. Com va dir "Jack the Ripper" (Jack el destripador) anem per parts.   

dijous, 4 de febrer del 2010

Salutacions internacionals

Aprofite per saludar als visitants dels Estats Units, Alemania i Finlàndia. Ha estat una molt agradable sorpresa.

Pasta amb rap.

El plat de huí, encara que ha estat una prova, ha segut un èxit. Estava millor del que m'esperava.
Necessitarem per dues persones:

1 cua de rap.
1 cebeta.
1 all porro xicotet.
1 carlota xicoteta.
4 o 5 tomates per ratllar.
Pasta (la que més us agrade).

Elaboració:


  1. Posa a bollir la pasta amb els ossos del rap, i si vols, amb el cap per a que agarre més gustet.
  2. Treu l'espina del rap i fes el rap en trossos grossos.
  3. Talla la ceba i l'all porro finets, i la carlota ralladeta.
  4. Sofregeix la ceba, l'all porro i la carlota rallada.
  5. Quan ja està per pegar cullerada al sofregit, afegir una bona culleradeta de pebre-roig dolç.
  6. Quan ja estiga el pebre -roig (compte amb el pebre-roig, que ja saps que enseguida es crema!!!), afegeix la tomata, rectifiques de sal i un parell de cullerades de sucre per reduïr l'acidesa.
  7. Pega unes voltetes, i  afegeix un got d'aigua.
  8. Quan arranque a bollir, distribueix els trossos de rap, baixa el foc, tapa el perol i deixa'l fins que estigui fet. Més o menys 15-20 minuts. Si està molt caldós, treu la tapa i  puja el foc.
  9. Una miqueta abans de menjar, afegeix la pasta al perol de la salsa, pega unes voltetes al foc, per a que la paste absorbeixi el gustet i.... ¡Al ataquerrrr! 
Ah! Se m'oblidava: Per que siga una locura, si us agrada, feu una picadeta d'all, jolivert,  el suc d'una llima natural, una miqueta de vinagre i un polsim de pebre negre acabat de moldre.

    Proveu-ho i ja em contareu. Està més bó del que pareix.
    A provar-ho i com deia aquell locutor  de la TV3, ¡Bona cuina!
    Ja em contareu.

    dimecres, 3 de febrer del 2010

    Bilingüisme


    En atenció al suggeriments de alguns estimats i estimades lectors - lectores, vaig a fer canvis en la blog i começar a escriure en les dues llengües oficials. Ho faré en castellà i valencià. 


    En atención a sugerencias de algunos queridos y queridas lectores - lectores, voy a hacer cambios en el blog y comenzar a escribir en las dos lenguas oficiales. Lo haré en castellano y valenciano.

    Costur

    Seguint amb la sèrie de eixides dominicals, aquest diumenge hem anat tres valents a Costur. Jo creia que seria més llarg, però ha estat una eixida bastant factible, vora tres horetes i tres quarts.
    Ací ús deixe la prova de que varem arribar.



    Seguirem informant.

    dimarts, 26 de gener del 2010

    Menú per al triomf.

    A petició d'una lectora, us vaig a preparar un menú, senzill, però crec que triomfal.
    Consta d'uns entrants, un primer i un segon.
    Entrants:
      "Pimientos del piquillo" farcits de salmó.
       Torradeta de formatge de cabra.
     Primer:
         Crema de carbassó
    Segon:
         Medallons de solomillo ibèric a la mel, amb ceba caramelitzada.

    Comencem la festa:
    ENTRANTS:
    • Pebrots del piquillo.
      • Ingredients:
        • Una llauna de pebrots del piquillo. En cada llauna solen anar-hi unes 9-10 unitats.
        • Un tall de salmó fresc.
        • Beixamel.
      • El·laboració:
        • Fregeix el salmo amb poc oli.
        • Prepara una beixamel espessa. (Fregeix mitja ceba fineta, després afegeix dues o tres cullerades soperes de farina de blat, sofregeix-la també i després ves afegint la llet fins que es desfaci tota la farina. Rectifica de sal i un poc de pebre negre).
        • Treu les espines al salmó i l'esmicoles a trocets xicotets dins la betxamel.
        • Pasa-ho tot pel turmix fins que quede una crema uniforme.
        • Amb una mànega ompli els pebrots i guarda'la en la nevera. No els ompligues del tot perquè poden vesar.
        • Pots fer una salseta de tomata per la base del plat.
    • Torradeta de formatge de cabra.
      • Ingredients:
        • Rulo de formatge de cabra.
        • Tostes de pa d'una gràndaria aproximada a la del tall del formatge.
        • Melmelada de tomata.
      • El·laboració
        • Es fa al moment per menjar-se-la calenta.
        • Talla una llesca per persona.
        • Passa cada tall per la planxa o la paella amb un poquet d'oli per deixar la superficie cruixent.
        • Monta la torradeta: Pa torrat-llesaca de formatge-capa de melmelada de tomata.
    PRIMER PLAT
    • Crema de carbassó.
      • Ingredients.
        • Dos carbassons blancs.
        • Creïlles. Un poc menys quantitat que de carbassó.
        • Una ceba.
        • Mig all porro.
        • Sal, pebre negre, nous moscada.
      • El·laboració:
        • Pela el carbassó.
        • Talla a trocets tota la verdura (carbassó, ceba, all porro, creïlles) i sofregeix-la tot a la vegada un miqueta.
        • Afegeix aigua fins cobrir la verdura. No poses més perquè s'aiguara la crema. Deixa bollir a poquet de foc uns 40 minuts amb la tapa.
        • Al passar aquest temps afegei un poc de let o de nata per donar un poc de cremositat. Si és nata no et passes. Deixa bollir uns minuts fins que no faci olor a llet, i pasa-ho tot pel turmix fins que quede una crema. Prova i rectifica si escau de sal. Si disposes, passa la crema per un colador xinés o un colador normal.
        • Ho serveixes en un got ample, o una taça o algun recipient paregut. Afegeix un poc de pebre negre recien molt i un poc de nou moscada recien molta. Tot açó si els agraden les especies. La nou moscada li dona un sabor molt bó. Un suggeriment de presentació pot ser:


     



      SEGON PLAT
      Medallons de solomillo ibèric a la mel. És una de les primers estrades del blog.
      • Ceba caramelitzada
      Talla la ceba fineta, una ceba mitjaneta per persona.
      Sofregeix-la amb poquet de foc.
      Afegeix un poc de sal.
      Quan comence a agarrar color, afegeix una cullerada una cullerada sopera de sucre per cada dues cebes.
      Ves menejant per que o es creme el sucre.
      Al final afegeix tres cullerades soperes de vinagre, Deixes reduïr a foc suau, i al plat!

        dilluns, 25 de gener del 2010

        Pit de pollastre farcit

        Aquest ha segut, al meu entendre, el plat estrella de la temporada.
        És una meravella, perquè el prepare el dissapte al matí, el congele i sempre el tinc al congelador per una emergència.
        És molt fàcil de preparar.

        1. Al comprar el pollastre li demanes a la carnicera o carnicer, (en el meu cas carnicera) que t'obriga els pits de pollastre per farcir.
        2. Una vegada en casa, jo talle cada pit de pollastre per la meitat, ja que si no queda molt gran.
        3. Una vegada el pit està obert sobre la taula, li pose un poc de pernil del pais talladet, i fruits secs. Nous (sense corfa es clar), pances sense pinyol, de vegades pruna seca, ...
        4. Després ho enrotlle i ho embolique amb paper transparent ben apretadet. Queda :



        Ara ho congele. Quan ho vull cuinar, pose una peça per persona a bollir, i una vegada arrenca el bull, segons la grosaria del paquet, entre 15'-20'.
        Una vegada està bollit, li lleve el paper transparent, el talle transversal d'una grossaria d'uns 3-4 cm, com si fossen sushi-nori, i els passe per una paella amb  oli calent per que queden cuixents.
        Bo, sa i ràpid de fer. Es pot rebossar amb ou i pa ratllat, que no és de règim o es pot tostar a la planxa que engreixa menys.


        Bé, a provar i ja em direu que!

        La propera és una crema de carbasó, qua ara per l'hivern és una meravella. 

        Excursió al castell de L'Alcalatén.

        Hola de nou!
        Aquesta foto és del Castell de L'Alcalatén.
        Vaig pujar en Novembre. La excursió és molt bonica i no massa pesada.
        Si el dia és clar, la visió es molt interessant.
        Seguiré posant fotos de les properes eixides. Per cert, aquest diumenge, ni no passa res extrany, i espere que no, tenim eixida a Torremundo o a Costur, ja vorem.
        Estigueu espectants a les fotos.

        Medallons de solomillo de porc a la mel.

        Perdoneu la tardança. He tingut unes dies un poc marejades.
        Però ja torne a estar ací. Aquest recepta va ser una prova, com la majoria. El procés és el següent:

        1. Sofregiu els medallons amb poquet d'oli, només per segellar els poros
        2. . Quan estiquen quasi fets, baixeu el foc i afegiu un cullerada sopera de mel  damunt de cada tros de carn, prèviament escalfada al bany de maria (la mel) per que siga més fluïda. 
        3. Quan comença a fondre i a caure sobre la paella, afegir una mica d'aigua per fer l'almibar i que no es creme.
        4. En aquest moment es pot afegir una cebeta talladeta fineta.
        5. Deixar-ho coure uns 15'. 
        6. Rectificar de sal i pebre.
        7. A la meua dona li va encantar, i mi també.
        Ja em contareu!!!